al de las Hoces del Cabri
el on ens basàrem en un track de ludwin per a fer-la però la modificàrem molt.Iniciàrem la ruta a l’aparcament que hi ha a la N-III a las Cuestas de Contreras. Començàrem a caminar en direcció a un mirador que no es troba molt lluny de les Penyes Blanques i per ara seguíem l’itinerari taronja del parc natural. Caminant trobàrem un desviament a la Font de Los Chuscos
la qual es trobava prop de la carretera entre 
boscos de pins blancs amb alguns roures i alguns pins rodenos. Aquesta font l’havien reformat posant-li unes escales amb baranes i una vaca feta amb troncs que pareix que estiga bevent aigua.Visitada la font tornàrem enrere i ens dirigírem cap a aquell mirador natural així que, a l’arribar a una altra bifurcació abandonàrem la ruta taronja i seguírem per l’altra pista.
Esta pista abandonada al cap d’una estona es conveteix en una senda bastant xafada que puja a una penya des d’on es veuen Los Cuchillos del Cabriel que són preciosos i també les comportes de la Presa de Contreras a més de l’extensa Mesetea Meridional on al fons es veia Minglanilla.
Una volta vam visitar aquell mirador tornàrem fins l’encreuament 
però pe
r no anar fins a la bifurcació i canviar de camí atallàrem camp a través per una zona de mont aclarit ja que per on anava la pista principal havien netejat les voreres aclarint el mont. En tota la psita principal havien col•locat cartells de fusta indicant quin era el nom de cada arbust o arbre.Al final arribàrem a Les Penyes Blanques on trobàrem un vèrtex geodèsic. Des d’allí les vistes eren pràcticament les mateixes. Allí al cim ens fèrem unes quantes fotos i després tornàrem al cotxe per esmorçar.
A l’arribar al cotxe
esmorçàrem i, a l’acabar, començàrem la segona part de la ru
ta.
Caminàrem cap a les Trinxeres del Romeroso Sur pel GR-238 i el PR-V 299 però, quan ens trobàvem prop d’elles, ens desviàrem de tots dos senders que discorrien per pista i atallàrem per una senda que eixia a l’esquerra i tornava a enllaçar amb aquestos.
De seguida trobàrem un post i allí ens tornàrem
a desviar dels dos senders en direcció a la Torre del Telégraf per un camí. Arribàrem a la torre on havien posat un cartell explicant br
eument la història dels telègrafs i el seu recorregut per aquesta comunitat autònoma.
Una vegada la vam visitar caminàrem camp a través paral•lels a una antiga pinada repoblada ja fa molt de temps. Caminant camp a través eixírem a parar a un camí on fèrem una extensió a l’Alt del Romeroso.
A l’Alt del
Romeroso no hi havia res que indicara que això era el cim, només hi havia una casa verda xicoteta que pareix que encara la visiten.
Visitat aquell cim tornàrem enrere i seguírem el camí cap a les Trinxeres del Romeroso Nord en les quals trobàrem alguns búnkers que es podien accedir perfectament.
Una volta vam visitar estes trinxeres tornàrem al
camí i, mentre caminàvem, vam vore al GPS que també hi havien unes altres prop de les ja visitades. Aquestes trinxeres no estaven rehabilitades ni res per l’estil, estaven cobertes de vegetació però es podien visitar bastant bé, això sí: no trobàrem cap búnker ni cap refugi antiaèri ni res.
Després de visitar eixes trinxeres vam vore que del camí eixia un sender on indicava que hi
havia una font per tant el seguírem. La senda discorria entre matolls amb algun pi, savines i alguna carrasca però sense formar bosc. Des del sender es tenien unes vistes molt bones de Villargordo del Cabriel i l'A-3
Caminant caminant eixírem a parar a una pista forestal on també un post indicava font per on veníem, tanmateix nosaltres no l’havíem vist encara que tampoc és que la senda estiguera senyalitzada ni res i molt menys no havien indicat que hi haguera alguna font. A aquell camí al que havíem desembocat hi passava el PR-V 299 i el GR-238 així que havíem enllaçat amb estos.
Seguírem la pista entre bosquets de carrasques i pins rodenos amb savines que no eren molt frondosos. Caminant per la pista passàrem a l’altra vertent de la serra, la que donava al sud, i que estava més pelada que la nord i això es podia notar en l’absència de boscos però per contra les vistes sobre una vall propera, el Moluengo i les muntanyes que s’extenien cap a l sud en direcció al Massís del Caroig eren preciososes amés de les vistes de la Meseta, la Meridional. En el coll on es canviava de vessant hi havia un cartell que indicava que ens trobàvem al paratge de El Romeroso.
Estiguerèm cami
ant per la pista durant una estona fins arribar a l’encreuament d’abans on ens havíem desviat a la Torre del Telègraf.
Ara baixàrem pel GR i PR en direcció a les Tr
inxeres del Romeroso Sur aquesta volta sense agafar l’atall.
Arribàrem a les trinxeres i vam vore a més que havien fet ja fa bastant anys una repoblació forestal amb pi blanc d’una manera molt descarada doncs destacava molt.
esmorçàrem i, a l’acabar, començàrem la segona part de la ru
ta.Caminàrem cap a les Trinxeres del Romeroso Sur pel GR-238 i el PR-V 299 però, quan ens trobàvem prop d’elles, ens desviàrem de tots dos senders que discorrien per pista i atallàrem per una senda que eixia a l’esquerra i tornava a enllaçar amb aquestos.
De seguida trobàrem un post i allí ens tornàrem
a desviar dels dos senders en direcció a la Torre del Telégraf per un camí. Arribàrem a la torre on havien posat un cartell explicant br
eument la història dels telègrafs i el seu recorregut per aquesta comunitat autònoma.Una vegada la vam visitar caminàrem camp a través paral•lels a una antiga pinada repoblada ja fa molt de temps. Caminant camp a través eixírem a parar a un camí on fèrem una extensió a l’Alt del Romeroso.
A l’Alt del
Romeroso no hi havia res que indicara que això era el cim, només hi havia una casa verda xicoteta que pareix que encara la visiten.Visitat aquell cim tornàrem enrere i seguírem el camí cap a les Trinxeres del Romeroso Nord en les quals trobàrem alguns búnkers que es podien accedir perfectament.
Una volta vam visitar estes trinxeres tornàrem al
camí i, mentre caminàvem, vam vore al GPS que també hi havien unes altres prop de les ja visitades. Aquestes trinxeres no estaven rehabilitades ni res per l’estil, estaven cobertes de vegetació però es podien visitar bastant bé, això sí: no trobàrem cap búnker ni cap refugi antiaèri ni res.
Després de visitar eixes trinxeres vam vore que del camí eixia un sender on indicava que hi
havia una font per tant el seguírem. La senda discorria entre matolls amb algun pi, savines i alguna carrasca però sense formar bosc. Des del sender es tenien unes vistes molt bones de Villargordo del Cabriel i l'A-3Caminant caminant eixírem a parar a una pista forestal on també un post indicava font per on veníem, tanmateix nosaltres no l’havíem vist encara que tampoc és que la senda estiguera senyalitzada ni res i molt menys no havien indicat que hi haguera alguna font. A aquell camí al que havíem desembocat hi passava el PR-V 299 i el GR-238 així que havíem enllaçat amb estos.
Seguírem la pista entre bosquets de carrasques i pins rodenos amb savines que no eren molt frondosos. Caminant per la pista passàrem a l’altra vertent de la serra, la que donava al sud, i que estava més pelada que la nord i això es podia notar en l’absència de boscos però per contra les vistes sobre una vall propera, el Moluengo i les muntanyes que s’extenien cap a l sud en direcció al Massís del Caroig eren preciososes amés de les vistes de la Meseta, la Meridional. En el coll on es canviava de vessant hi havia un cartell que indicava que ens trobàvem al paratge de El Romeroso.
Estiguerèm cami
ant per la pista durant una estona fins arribar a l’encreuament d’abans on ens havíem desviat a la Torre del Telègraf.Ara baixàrem pel GR i PR en direcció a les Tr
inxeres del Romeroso Sur aquesta volta sense agafar l’atall.Arribàrem a les trinxeres i vam vore a més que havien fet ja fa bastant anys una repoblació forestal amb pi blanc d’una manera molt descarada doncs destacava molt.
Eixes trinxeres també estaven molt ben
conservades com les del nord i també trobàrem un búnker amb por
ta i tot on hi havien els ferros on, en època de la Guerra Civil, es col•locaven les lliteres perquè les militars pogueren dormir. A més també trobàrem un altre búnker i passejàrem per les trinxeres.
Visitades aquestes trinxeres seguírem per la pista i tornàrem al cotxe finalitzant la ruta.
conservades com les del nord i també trobàrem un búnker amb por
ta i tot on hi havien els ferros on, en època de la Guerra Civil, es col•locaven les lliteres perquè les militars pogueren dormir. A més també trobàrem un altre búnker i passejàrem per les trinxeres.Visitades aquestes trinxeres seguírem per la pista i tornàrem al cotxe finalitzant la ruta.
0 comentaris:
Publica un comentari