El Gorgo i el Mas de l'Olla des de Marines Vell

El dia 6 de febrer de 2011 fèrem una ruta des de Marines on pujàrem al Gorgo i visitàrem el Mas de l’Olla.

Començàrem la ruta sobre les 9.00 del matí a les afores de Marines.

Iniciàrem la marxa travessant el poble, després enllaçàrem, a l’eixida de Marines, amb el PR-V 8 ja per senda.

El sender discorria per una pinada que ocupa antics camps de cultius on trobàrem un refugi en molt bones condicions.

Com que la pendent no era molt pronunciada i el Sol no il•luminava directament la zona donava gust caminar i així canviàrem de cara en un obrir i tancar d’ulls.
En la cara nord, la solejada, començàrem a vore sureres.

Enllaçàrem amb una pista forestal i, en este punt, abandonàrem el PR. Seguírem el camí forestal amb el Gorgo davant nostre i escoltant trets de caçadors en direcció a Gàtova.

Caminant arribàrem al final de la pista havent vist pel camí basses d'aigua artificials per als animals.
Ací seguírem una senda coberta per la vegetació en direcció a un barranc. El sender estava ple de matolls i els havíem d’anar apartant tota l’estona. Creuat el barranc ja no hi havia tanta vegetació sino que la zona estava bastant més pelada. Seguint aquella senda en ascens, enllaçàrem amb un SL i on hi havia un post però sense les fletxes situat en un coll.

Ara ja seguíem l’SL però per prendre la senda cap al Gorgo ens despistàrem i vam haver de caminar una mica camp a través fins agafar, ja sí, la senda correcta.

Ja pel camí correcte travessàvem la muntanya per una corva de nivell on la pendent als dos costats era molt pronunciada i no ens hi arrimàvem molt.

Després d’estar caminant una estona entre matolls un tant alts, començàrem a ascendir cap a un altre SL.
La pujada era molt dura, tant que havíem d’anar agafant-nos a les pedres o als arbres per poder agafar impuls. No és que estiguèrem trepant sinó que la senda estava tan mal, possiblement a causa de l’erosió, que calia anar amb molt de compte i buscant sempre llocs on recolzar-se per impulsar-se i així anar pujant poc a poc.

Durant tot aquest tram no vam vore ni una marca d’SL ni res, només alguna fita de volta en quan.

Al final arribàrem dalt, a un altre coll. Allí enllaçàrem amb un altre SL i ja seguírem tranquil•lament per un bosquet de pins fins arribar al cim del Gorgo coronat per un vèrtex geodèsic que és el més alt de tota la Serra Calderona.

Al cim també hi havia un betlem.
Les vistes des del cim eren bones i veíem el Penyagolosa, el Javalambre nevat, la resta de la Serra Calderona, l’Alt Palància, València, la mar Mediterrània, Altura, el Pic Pina, la Serra d’Espadà, el Pic Espadà,etc.
En aquell cim esmorzàrem.

Visitat el cim baixàrem pel mateix lloc fins arribar de nou a la pista forestal tornant a baixar del Gorgo.

Seguint el camí ens desviàrem a l’esquerra per uns antics camps de cultius on hi havia una antiga pista forestal. Per un terreny així on la vegetació anava invaïnt-los poc a poc ascendírem fins un coll. D’allí baixàrem en direcció a una pista forestal i, pel camí, ja anàvem veient camps d’oliveres encara conreades.

Enllaçàrem amb un camí molt més ample i amb el PR-V8 de nou. Seguírem la pista cap a l’esquerra en direcció al Mas de l’Olla.

Entre oliveres i zones de matolls per una àmplia i transitada pista forestal arribàrem a aquell mas on poguèrem comtemplar els vestigis del que fou aquell mas, que no era un mas sinó una aldea morisca, i que ara no són més que runes,















Una volta vam haver visitat aquell despoblat tornàrem per la pista forestal seguint tota l’estona el PR-V 8. Així arribàrem fins al punt on havíem enllaçat amb el camí abans. Ara continuàrem endavant per l’àmplia pista i trobàrem un gran aljub. Seguint el camí tornàrem a la senda que havíem agafat des de Marines per vindre-hi.

Prenguèrem aquest sender de nou i el seguírem. En arribar al punt més alt, abandonàrem el PR per una altra senda que eixia a la dreta. Este sender baixava directament per la carena de la muntanya entre bosquets de pins.
La senda ens dugué a parar quasi a la carretera però, al creuar-nos amb una sèquia, la seguírem.
Seguint la sèquia, encara en ús, arribàrem a l’altura del cementeri, on ens desviàrem de la canalització i baixàrem a la carretera. De seguida arribàrem al cotxe sense haver hagut de caminar quasi per carretera finalitzant així la ruta.
PD: El track el podeu vore clicant la imatge.