El Peñaparda

El 26 de febrer pujàrem al Peñaparda des d’Osset seguint un track de Rocacoscollà.
Iniciàremla ruta a l’àrea recreativa del poble.

Començàrem a caminar per una pista seguint les marques del PR-V 176 entre camps de cultius però al cap d’una estoneta ens hi desviàrem i agafàrem una senda que anava paral•lela al barranc al qual a voltes hi baixàvem però de seguida tornàvem a pujar.

El sender estava molt xafat i molt ben marcat i discorria per un gran carrascal barrejat de diverses espècies de pins.

El bosc s’extenia perles muntanyes dels voltants.

Després de caminar durant molt de temps per aquella cuidada senda prop d’un barranc, començàrem a ascendir fins arribar a una pista forestal on el paisatge canvià bastant i el desnivell no era tan pronunciat ni de bon tros. Ací ja no hi havia boscos sinó alguna pinada no molt gran i molt pins no molt dispersos juntament amb savines.

Prompte arribàrem al desviament al Peñaparda i pujàrem al cim. Allí hi havia un vèrtex geodèsic i un refugiet molt xicotet amb una mena d’aljub. Esmorçàrem al costat del vèrtex i ens fèrem unes fotos. Des d’allí les vistes eren bones però no molt degut a una boirina així que només arribàrem a vore: la Salada, les estribacions del Massís de Javalambre, la plana de València, la Mar Mediterrània, Alcublas, la Serra Calderona, la serralada del Túria, Villar del Arzobispo, Oset, el Pic Pina, la Serra de Gúdar, el Penyagolosa, la Serra d’Espadà… i inclús el Montgó l’arribàrem a divisar.

Visitat el cim baixàrem i vam tornar al camí.

El seguírem i començàrem a vore camps de cultius arats.

Mentre anàvem caminant ens desviàrem camp a través per arribar fins a un mirador natural on veièrem lo mateix sols que ara ja podíem vore Andilla i no el mar. Prop d'allí també hi havia algun corral abandonat

Una volta vam visitar el mirador tornàrem fins al PR i el camí i els tornàrem a seguir.

La pista descendia i, poc a poc, començàrem a vore més i més bosc. En un repla el camí d’acabava i havíem de seguir per senda enter un carrascar.
El sender era bastant bonic i anava descendint progressivament per un preciós bosc de carrasques que donaven bastant d’ombra. Seguint la senda començaren a aparèixer pins i construccions antigues.

Al cap d’una estona enllaçàrem amb una pista forestal.
En l’unió de la senda amb el camí, hi havia una curiosa fletxa que indicava d’on eixia el sender.

Continuàrem caminant per la pista forestal fins que, en un encreuament i en un coll , ens desviàrem del PR per un camí més estret i molt menys transitat en ascens.
Seguint aquella pista creuàrem una línia d’alta tensió i després continuàrem per aquesta ja que era per on el camí ens duïa.

Al cap d’una estoneta la pista s’acabava i eixia una senda que seguírem.

Esta es desviava del traçat de la línia d’alta tensió la qual formava com un tallafocs i encara més ara que ho havien netejat recentment.

Caminant pel sender marcat per grans fites entre zones de matolls i carrasques, enllaçàrem de nou amb la línia d’alta tensió i seguírem per allí ja que teníem via lliure i amb bones vistes de les muntanyes dels voltants i d’una xicoteta vall que feia el barranc.

A voltes alternàvem una mica el traçat original de la senda amb el de la línia d’alta tensió fins que en un moment ja l’abandonàrem del tot i enfilàrem cap al poble que ja no quedava lluny.

Prompte entràrem ja en zones de camps de cultius i agafàrem una pista forestal que ens dugué fins a Oset.

Ja al poble caminàrem una mica més fins l’area recreativa i finalitzàrem la ruta.

PD: Podeu vore el track a Wikiloc clicant la imatge.