Els Cims de la Casella

El dia 20 de març fèrem una ruta per tot el Paratge de la Casella i part del de la Valldigna. En aquesta ruta pujàrem a tots els cims de la Casella i també seguírem el barranc homònim. Durant tota la ruta seguírem part dels traçats dels PRs 303, 304 i 38

Iniciàrem la ruta a les 9.30 del matí en l’encreuament del camí que puja al bar de la Casella i del camí que va a la Font del Garrofer. Començàrem a caminar en direcció al barranc de la Casella.

Seguint la pista forestal veièrem que passaven bastants cotxes de tot tipus a per aigua a la Font del Garrofer a la qual arribàrem de seguida. Allí no paràrem ja que no calia repostar aigua ni teníem espai. Ací a la font, la pista s'acabava i ja seguírem una senda que ens baixava al Barranc de la Casella. Allí al barranc la senda moltes voltes desapareixia ja que el PR anava el pel llit del barranc.

Aquell paratge era molt bonic ja que a voltes el barranc es feia molt frondós i donava molta ombra, en altres moments hi havien xicotetes poces (no arribaven a ser realment poces però sí n’hi havia aigua) on hi havien cullerots amb baladres, xops, pins blancs, rodenos, etc. En canvi altres voltes només hi havien matolls i el Sol entrava de ple.

També eixíem alguna volta que altra del llit ja que el barranc feia un meandre. En aquell barranc arribàrem inclús a trobar una surera. Al final i després d’una bona estona, eixírem del barranc per un altre més xicotet i veient ja la Font del Barber a la qual arribàrem en un tres i no-res.

A la font paràrem per esmorçar ja que n’hi havien taules amb ombra i anàrem a reomplir una mica les ampolles a la font però en arribar-hi vam vore que hi caïa molt poca aigua però de totes formes vam poder omplir-les encara que s’haguèrem d’esperar bastant.

Una volta vam haver esmorçat, agafàrem la pista forestal i seguírem cap a la Font de la Sangonera. Caminant començàrem a anar trobant ja pins i al final ja formaven quasi un bosc. Pel camí també trobàrem un ramat de cabres i veièrem al pastor. Seguint la pista entràrem al Paratge de la Valldigna i vam vore que havien fet repoblacions forestals amb carrasques i arbustos a més de netejar les voreres del camí. Al cap d’una bona estona ens desviàrem per un altre camí més estret ja prop de la Font de la Sangonera.

De camí a aquesta veièrem que hi havia una zona que no fa molts anys que es va cremar. A l’arribar a la Font de la Sangonera tornàrem a omplir les botelles d’aigua encara que l’aigua que caïa era molt poca.

Una volta plenades les ampolles enfilàrem cap el primer cim: el Puntal del Massalari. A mesura que pujàvem el bosc (el poc que n’hi havia) anava desapareguent progressivament fins que no quedaven més que matolls però n’hi havia una gran varietat d’aquestos ja que n’hi haven coscolles, argilages, romaní, etc.

Després d’estar pujant durant una estona per la carena de la muntanya ambunes vistes molt bones del mar, arribàrem al Puntal del Massalari des d’on vam vore tota la Depressió de València, l’Albufera, Cullera, Sueca, el Montdúver, la Ratlla, el Montgó, la Serra Caldeorna, el Massís del Montdúver, el Mar Mediterrani, la Serra de les Agulles, la Serra del Toro, la Valldigna, Simat de la Valldigna, la Vall de la Casella, etc.

Visitat el Puntal del Massalari continuàrem una mica més i arribàrem al Puntal dels Germanells que estava molt propet del primer. Després de pujar al Puntal dels Germanells caminàrem ja en direcció a la Ratlla.

Durant tot el camí vam estar veient excrements de cabres i també els matolls i les poques carrasques que n’hi havien estaven menjats per aquestes així que les cabres havien passat per allí.

De camí a la Ratlla passàrem pel Molló dels Quatre Termes on es veu que en aquest punt confluïxen quatre termes municipals.

Seguint el PR passàrem per un coll i ja arribàrem per fi a la Ratlla, el cim més alt de tota la Serra de Corbera. Allí hi havia una bústia i signàrem.

De sobte va començar a ascendir la boira i al cap d’una estona les vistes van quedar pràcticament del tot tapades pels núvols en direcció a la costa però no la visibilitat del camí, a l'oest i al nord així que no hi havia problema de seguiment de la ruta.

Una volta ens haguèrem fet unes fotos a la Ratlla, baixàrem en direcció a l’última muntanya: l’Ouet.

Estiguèrem baixant durant molta estona entre matolls fins que arribàrem a una plana on trobàrem pous que a l’igual eren forns de calç però no està clar què eren ja que només està el forat i res més. Després de baixar i de planejar trobàrem un encreaument en el qual deixàrem per a un altre dia la cova de la Galera i ens tocà tornar a pujar de nou ja que anàvem cap a l’Ouet però la pujada, encara que dura, era curta i prompte ja estàvem al cim on hi havia un antic observatori. Des d’ací es veïa millor la Serra de Corbera i també la part que correspon a la del Cavall Bernat amb el cim homònim però res més de nou.

A l’Ouet descansàrem una mica, contemplàrem el paisatge i una volta vam haver reposat continuàrem caminant ja de tornada al cotxe.

Tornàrem enrere una mica i ja començàrem a baixar per unes escales amb una barana de metall oxidada. Després la senda discorria entre matolls i més avant es feia més ampla i al final enllaçava amb una àmplia pista forestal que travessa tot el paratge.

La seguírem i passàrem per l’antiga casa forestal de la Casella, la reserva de cèrvol on no vam vore ni un i finalment arribàrem al Bar de la Casella després baixàrem fins l’encreuament on estava el cotxe i finalitzàrem la ruta.

PD: El track el podeu vore clicant la imatge