El Peñablanca

El dia 26 de març fèrem una ruta per Azuébar on pujàrem al Peñablanca pel paratge de la Mosquera. Iniciàrem la ruta sobre les 10.00 del matí on acaba la pista asfaltada que va a la Mosquera. Començàrem a caminar per una pista forestal entre zones de matolls amb algunes sureres paral•lels al Barranc del Sas veient passar tota l’estona ciclistes. Seguint la pista vam començar a trobar guals i en aquestos hi discorria l’aigua per lo que haguèrem de vorejar la pista foretal adintrant-nos en tots els matolls perquè creuar eixe gual pel camí era impossible. Poc a poc començava a aparèixer més i més surar fins que tot era un gran bosc de sureres. Pel camí baixaven rierols d’aigua que quasi el travessaven de banda a banda cosa que no pareixia molt normal després d’un hivern tan sec. Després d’estar caminant una llarga estona per la pista forestal on passàrem de caminar per zones de matolls pelades a discórrer entre un gran surar, ens desviàrem del camí agafant una senda en lloc d’aquest que anava per la roba esquerra del barranc. Aquell sender era molt bonic i estava ple de falgueres altes on també vam imclús vore un castanyer. La senda enllaçava amb un caminet després de creuar el rierol i des d’allí ja pujàrem a la Casa de la Mosquera per una senda en linia recta que eixia enfront nostre. De seguida arribàrem a la casa que estava bastant ben conservada (dintre del que cap) ja que es veia encara una mica la pintura de les parets. Visitada la casa seguírem pel PR-V 63.6 que l’enllaçàrem a la Casa de la Mosquera i començàrem l’ascens cap al Peñablanca. Primer passàrem els corrals que n’hi havia prop de la casa i, més avant i una volta creuat un barranquet, paràrem a esmorçar. Una volta vam haver esmorçat, seguírem la nostra maxa per una senda que travessava un bosc no molt dens de sureres en direcció a un barranquet. A l’arribar-hi la senda pujava encara més fent zig-zag on el surar era més dens i escoltàvem el soroll de l’aigua que baixava encara que, a l’estar oculta per la vegetació, no es veia quasi. Al final arribàrem a un coll on no hi havia gens de bosc, tot eren matolls però ja estàvem molt a prop del Peñablanca al qual pujàrem de seguida. Des del cim les vistes eren bastant bones, sobretot de les de les muntanyes de la resta del a Serra d’Espadà i una mica la Serra Calderona encara que, a causa del calor i de la conseqüent boirina, no es podia vore molt lluny així que només veièrem el Carrascal, el Bellota, el Puntal de l’Aljub, Aín, el Batalla, el Cerro Gordo, l’Espadà, l’Oronet, el Rebalsadors, etc

Després d’haver pujat al Peñablanca començàrem a descendre cap a un coll i d’allí pujaríem cap al Carrascal.

La baixada era molt forta ja que el desnivell de la pendent era alt i tanmateix havien netejat la senda i també vam vore que estava marcada amb fites.

El sender travessava un bosc de sureres i pins rodenos poc espés fins que, arribant al coll només hi havien matolls i surars.

Quan arribàrem al coll descansàrem i tornàrem a pujar cap amunt travessant un surar molt bonic. Al cap d’una estona vam arribar al desviament al Carrascal però no hi pujàrem sinó que seguírem la senda tornant.

El sender estava una mica tancat, que no intransitable, i s’arrapàrem una mica fins enllaçar amb el PR.

Una volta vam enllaçar amb el PR el seguírem per una zona sense bosc, només amb alguns pins, algunes carrasques i algunes sureres disperses creuant algun barranquet amb una mica d’aigua però no hi havia res rellevant.

Seguint la senda arribàrem a un coll on abandonàrem el PR i baixàrem per un barranquet en direcció a la pista forestal de la Mosquera.

Esta zona l’havien netejada no fa molt la senda inclosa.

Baixant pel sender vam vore que pel barranc caïa aigua i, de fet, veièrem una xicoteta cascada al costat de la senda per la que baixava poc més que un filet d’aigua.

Després d’estar caminant una mica més per la senda eixírem a parar de nou a la pista forestal de la Mosquera que era per la que havíem vingut al principi.

Agafàrem aquest camí i tornàrem al cotxe finalitzant la ruta.

PD: El track el podeu vore a Wikiloc, clicant la imatge