III Marxa Senderista pel Desenvolupament Sostenible a Peníscola

El dia 10 d’abril anàrem a la III Marxa Senderista pel Desenvolupament Sosteníble a Peníscola i fèrem el recorregut llarg de 22km organitzada per l'associasió Camí Vell. Enguany la marxa es feia per la Serra d’Irta i començava a la urbanització Font Nova.

Arribàrem allí sobre les 8.00 del matí, arreplegàrem els papers i estiguèrem esperant una estoneta fins que començara la marxa que ho féu a les 8.45 del matí. Abans de començar havien preparat una mica de menjar per si algú en volia un poc.

Començàrem a caminar per una pista forestal entre zones de matolls i antics camps de cultius entre una gran massa de gent.

A mesura que anàvem avançant la pendent es feia cada volta més pronunciada i la massa de gent cada volta es feia més compacta.

Arribàrem a un coll i començàrem a baixar cap al primer avituallament: el Mas del Senyor travessant una gran explotació agrícola on havien plantat majoritàriament oliveres.

Al Mas del Senyor, o millor dit, a l’àrea recreativa del Mas del Senyor, es dividien els dos traçats però l’aviutallament era comú per a la gent d’ambdós traçats.

En aquell avituallament hi havia taronges, botelles d’aigua, begudes isotòniques, etc.

Després d’haver parat a l’avituallament, seguírem la marxa coincidint en el recorregut amb el PR-V 194 que recorre bona part de la Serra d’Irta.

Caminàvem per antics camps de cultius que ara eren zones de matolls i més avant ens adintràrem en un barranquet on la senda anava paral•lela a aquest.

Seguint el camí per matollar i pujant al final de barranc fins a un coll, arribàrem al segon avituallament: el de la Mallada de la Rabosa.

En este avituallament ja es podien menjar entrepans però no teníem molta fam així que no menjàrem molt. Però a més també hi havien taronges (que les trobàrem en tots els avituallaments), begudes isotòniques, botelles, d’aigua, sucs, etc.

Quan ja haguèrem reposat una mica, continuàrem caminant per la Mallada de la Rabosa per la que encara passa ramat ja que hi havien excrements de vaca.

Pel camí també veièrem flors molt boniques i teníem unes bones vistes de Santa Magdalena de Pulpís i tota aquella vall. Seguint la vereda travessant zones d’arbustos per la cresta de la serra, arribàrem al tercer avituallament, el del Coll de la Palma. Allí n’hi havien taronges, begudes isotòniques, aigua, etc.

Una volta vam haver reposat continuàrem la nostra marxa en descens cap a la Font d’En Canes.

La baixada la fèrem travessant la capçalera d’un barranc per a passar a un altre més ample i baixàrem per la dreta creuant zones de matoll que antigament foren terrenys cultivats i, més avant, pinades.

Mentre baixàvem podíem gaudir d'unes vistes molt bones de la serra i, posteriorment, del mar.

Al final arribàrem a la Font d’En Canes on enllaçàrem amb una ampla pista forestal que seguírem en direcció ara al quart avituallament travessant una pinada i una zona de matolls.

Prompte arribàrem al penúltim avituallament que era el de la Caseta i es trobava a l’àrea recreativa homònima. S’anomena caseta perquè han conservat una caseta feta en pedra en sec.

Aquell avituallament tenia taronges ja tallades, botellins d’aigua, begudes isotòniques, trossos de carabassa, pomes caramelitzades, etc.

Feta aquella parada continuàrem la marxa ara cap a la costa seguint una pista forestal.

Pel camí travessàrem algún bosquet de pins i zones de matolls passant al costat d’un mas fins que arribàrem a la costa on agafàrem un passeig que ens dugué en un tres i no-res a la Platja del Pebret on hi havia fins i tot gent banyant-se.

Al costat de la platja estava l’últim avituallament amb el nom de la platja on hi havien botelles d’aigua i taronges, bàsicament.

Passat aquest avituallament ja no hi havien més i això significava que la marxa s’estava acabant però encara quedava una última pujada per fer que ja estaven avisant de que seria un tant dura, més que res per la calor que feia al ser migdia (la temperatura estaria rozant els 30ºC).

Prosseguírem caminant pel camí que voreja la Serra d’Irta per la costa i passàrem per la Platja del Russo i més avant abandonàrem el camí per a seguir per una senda on ja s’iniciava la pujada.

La famosa pujada la fèrem al principi per una pinada i més avant per zones de matolls. Va costar pujar a causa de la forta calor que hi feia però poc a poc aconseguírem pujar. Les vistes del mar eren molt bones ja que estava darrere nostre i molt a prop.

Ja dalt encara seguíem ascendint però el desnivell ja no era tan acosat com al principi i hi havia més bosc. Pel camí travessàrem el Despoblat d’Irta del qual no queda pràcticament res.

Al final arribàrem al primer coll que havíem pujat al matí i ja només quedava la baixada per pista forestal fins a la urbanització, baixada que férem ràpidament i a les 14.00 acabàrem la III Marxa Senderista pel Desenvolupament Sostenible de Peníscola.
A l’arribar agafàrem la samarreta i dinàrem asseguts on poguèrem.

Sobre les 15.00 ens tornàrem a casa.
PD: El track el podeu vore clicant la imatge.