El Montí (des d'Onda)

El 27 d’abril fèrem una ruta a Onda on pujàrem al Montí seguint els tracks de Rocacoscolla i Daniel Alcalà encara que acabà lleugerament modificada.

Iniciàrem la ruta a les afores d’Onda i començàrem caminant seguint un PR creuant el riu Sonella primer i per una pista asfalda entre camps de cultius i, més avant, per uns xalets on els gossos lladraven bastant.

Passat tot aquest tram agafàrem ja una senda que discorria per una pinada i baixava a un barranc on connectàrem amb la senda dels Pepes.
La seguírem i estava molt ben conservada i neta.

Caminant trobàrem al Pi Nano, que és un pi que no ha crescut i s’ha quedat baixet.

Continuàrem caminant per la senda entre un frondós bosc de pins amb algún túnel vegetal i tot fins que eixírem del barranc on ens desviàrem del PR i tornàrem a baixar de nou al barranc que continuava sent bastant frondós.

Al final el barranc s’acabava i arribàrem a un coll on començàrem a pujar per la carena de la muntanya cap al Montí.

Hi ascendíem per bancals aterrats que antigament els cultivaven però ara formaven part del paisatge.

La pujada era una mica dura, sobretot per la calor que feia, però poc a poc anàvem pujant i, en una pinada on hi havia esplanada, paràrem a esmorçar.

Una volta vam haver esmorçat, continuàrem caminant per un bosquet de pins i, pel camí, trobàrem el desviament a la Caseta de Marimón a la qual anàrem i veièrem que hi havia col•locades en qualsevol lloc de la casa, que no tenia pràcticament sostre ni moltes parets, trossos de ceràmica que l’embellien.

La caseta era xicoteta però després coneixèrem el per què.

Visitada la casa, proseguírem caminant per la senda bordejant un turó i així reemprenguèrem la carena de la muntanya ja més a prop del Montí.

Després de pujar per la carena travessant zones de matolls amb alguns arbres, arribàrem a la cresta de la muntanya on travessàrem un bosc de pins rodenos i amb sureres encara que també anàvem alternant el bosc amb el matollar.

Així, i sempre en pujada, arribàrem al Montí Menor però res deia que aquesta muntanya fóra el Montí Menor excepte el GPS.

Allí ens fèrem unes fotos i contonuàrem caminant cap al Montí, que ja el teníem a la vista i al qual arribàrem prompte però les vistes des d’este no eren gens bones ja que no veíem res a causa del bosc de pins que hi ha al cim tanmateix sí que havíem pogut gaudir d’unes vistes molt bones des del Montí Menor on vam vore la Ràpita, l’Espadà i bona part de la Serra d’Espadà, els Òrguens de Benitandús, Onda, la Mar Mediterrània, el Desert de les Palmes, bona part de la comarca de la Plana Baixa i part de la alta, Castelló de la Plana, etc

Després d’haver pujat al Montí, baixàrem per on havíem vingut fins a un coll on agafàrem una altra senda, aquesta més tancada que les demés, que, travessant una pinada, enllaçàrem amb una altra més xafada que venia del Montí Menor. Continuàrem baxaint pel sender i ens endinsàrem en un altre bosc de pins .

Pel camí trobàrem la Font del Retor que, malauradament, estava seca.

Visitada la font continuàrem caminant per la senda en descens travesant zones de bosc amb molta ombra fins que enllaçàrem amb una pista forestal i, també, amb un SL. Allí ens trobàrem a un senyor amb qui començàrem a paralar i ens contà que totes estes sendes que n’hi ha i tots els cartells i les marques que no corresponen als PRs que n’hi ha per la muntaya les posen ell i dos hómens més. Ell s’encarregava, a voluntat pròpia, de netejar les sendes d’una zona mentre que els altres dos s’encarregaven de les altres i una d’elles és la senda Pepes que duu el nom dels dos que la netejen ja que els dos es diuen Pepe igual que la resta de noms de les sendes el nom els l’han posat ells. També ens digué que en la caseta de Marimón vivia un ermità ja fa moltíssims anys i que ara està mort.

Mentre anàvem parlant arribàrem on ell tenia el cotxe i ens despedírem d’ell. Seguidament tornàrem a agafar l’SL que havíem abandonat i baixàrem cap al riu Sonella seguint una senda, després passàrem a l’altra banda del riu i, entre camps de cultius abandonats, tornàrem al cotxe finalitzant la ruta.

PD: El track el podeu vore clicant la imatge