La Serra del Carrascal de Parcent

El dia 7 de maig fèrem una ruta en Parcent on, seguint el PR-V 158, recorregueren tota la Serra del Carrascal de Parcent seguint el track de Rocacoscollà.

Iniciàrem al ruta a Parcent i començàrem caminant per la carretera. El cel, aquell dia, estava encapotat i podia ploure en qualsevol moment però nosaltres, de totes formes, fèrem la ruta. De seguida ens desviàrem per un camí que ens baixà al llit d’un barranc que seguírem remuntant-lo.

Després d’estar caminant pel barranc, agafàrem una pista forestal que eixia a mà esquerra i, més avant, estava la carretera que puja a Tàrbena, la creuàrem i agafàrem un camí que eixia davant nostre.
Este camí estava asfaltat i discorria entre alguna casa, algunes terres cultivades, alguna propietat privada, etc. Però sobretot per una pinadeta.

El camí acabava en una casa on un cotxe tapava el caminet que eixia en front de nosaltres encara que no era cap problema. A continuació seguírem el PR per una ampla senda on l’ambient estava carregat d’humitat i la boira el que feia que no veièrem res i suàrem molt però poc a poc anàvem pujant per la senda.

Al final enllaçàrem amb una pista forestal asfaltada entre camps de cultius que ens dugué fins a la Font de la Foia de la que sí que rajava aigua però poca. Ací acabava la pista i ara caminàvem per una senda xafada entre zones de matolls on anàvem veient excrements de bous i vaques. El sender ascendia a poc a poc i, en arribar a un collet, ens desviàrem momentàniament per visitar la Cova dels Coloms on arribàrem ràpidament i entràrem. La cova no era molt gran però sí bonica ja que havien crescut bastants plantes i també n’hi havia una figuera a l’entrada que adornava la cova. A dintre també n’hi havia molta molsa.

Després d’haver visitat la cova tornàrem enrere fins a la senda principal on esmoràrem.
Una volta vam haver esmorçat continuàrem caminant cap amunt entre matolls, carrasques i pins.
Mentre pujàvem la boira començà a baixar ràpidament i poguèrem vore tot el que n’hi havia al nostre voltant que eren carrasques disperses i matolls. A més a més n’hi havia antics bancals ja abandonats i derruïnt-se.
Caminant creuàrem un barranquet, seguírem una mica més i la boira tornà a pujar però ja no ens agafà.

Al cap d’una bona estona caminant arribàrem a un xicotet pla on ja vam poder disfrutar millor de les vistes on veíem tots els núvols assentats a les valls i nosaltres per damunt. També veíem les muntanyes de la Serra del Carrascal de Parcent que anàvem a recórrer

A continuació proseguírem ascendint a les crestes de la serra on trobàrem marques d’un GR però no està catalogat ja que no apareix enlloc.

Caminant per la cresta també trobàrem punts blaus que ens orientaven. A voltes perdíem la senda i les marques però prompte les trobàrem. En aquella serra es veu que puja ramat ja que en moltes zones la quantitat d’excrements d’ovella o de cabra és molt gran.

Després d’estar caminant durant una bona estona ja teníem prop les antenes però abans ens desviàrem per pujar al pic més alt de la Serra del Carrascal de Parcent: la Penya des Carrascar. Ací la boira ja havia escampat als cims feia temps i inclús havia eixit el sol pel que les vistes eren ja molt bones i podíem vore la Serra de Bèrnia, el Coll de Rates, Tàrbena, la Vall de Pop, el Puig Campana, l’Aitana, el Montgó, etc. Al cim n’hi havia una barra de ferro amb un tros de cinta roja i blanca.

Visitat el cim baixàrem fins a unes antenes que estan en desús i continuàrem descendint. Aplegàrem a la Casa Forestal on trobàrem, una mica abans d’arribar, un vèrtex geodèsic.

Alli va eixir el guarda forestal i li preguntàrem si plouria pero ens va dir que no ja que els pluges venien del sud i si plovia seria poc així que seguírem tranquils de que no anava a ploure.

Baixàrem fins al Coll de Rates per una pista asfaltada per la carena de la muntanya amb bones vistes sobretot de Tàrbena. Al coll n’hi havia un resturant on compràrem botelles d’aigua ja que anava escassejant.
Allí al coll enllaçàrem amb l’SL-V 119 que ve de Xaló i allí al coll mor. Baixàrem per una senda fins a la carretera que creuàrem i visitàrem el mirador del Coll de Rates on es veia tota la Vall de Pop i les muntanyes properes encara que aquell dia no molt a causa de la boira que encara hi persisitia al fons, cap al nord.

Després de visitar el mirador continuàrem descendint per la senda en direcció a Parcent i, en arribar a un xicotet coll, abandonàrem l’SL ja que nosaltres anàvem a Parcent.

Al cap d’una bona estona descendint entre matolls on n’hi havia algun pi, alguna garrofera o alguna carrasca dispersa enllaçàrem amb una pista forestal que de seguida abandonàrem per a agafar de nou una altra senda ja amb poc desnivell que ens va conduir a un caminet entre camps cultivats fins a Parcent.

Després d’una estona caminant entre camps d’ametlers, tarongers i oliveres, arribàrem a Parcent finalitzant la ruta.

PD: El track el podeu vore clicant la imatge