Iniciàrem la ruta sobre les 9.30 del matí en un aparcament que n’hi ha a les comportes del Pantà de Benagéber.
Travessat el túnel continuàrem per la carretera fins que trobàrem un desviament i agafàrem la senda
Ara iniciàrem la pujada per una pinada i, pel camí, trobàrem un cartell del recorregut sobre el bosc mediterrani.

Després d’estar
baixant durant una llarga estona arribàrem al llit del riu el qua
l el creuàrem per un bonic pont on trobàrem una bústia del GR-7 per a signar-hi en ella.
Creuat el pont enllaçàrem amb una pista asfaltada que ens dugué a una altra i ja aquesta als Chorros de Barchel els qual ja havíem visitat en octubre de l’any passat.
Els Chorros de Barchel tenien bastant aigua, relativament ja que durant molt de temps no ha plogut quasi.Allí ens fèrem unes fotos i contemplàrem el paisatge.
Continuàrem caminant per una senda al costat dels tallats molt bonica i amb molt bones vistes del can
ó del Túria. 
El sender, al cap d’una estona, es convertia en un camí que seguírem per una bonica pinada.
El sender, al cap d’una estona, es convertia en un camí que seguírem per una bonica pinada.
Després d’estar caminant una estona per la pista forestal, ens desviàrem del GR-7 per un altre camí que ens dugué de
nou al GR-7 però ja prop del
Caserío Bercuta on travessàrem camps de cultius per un camí més ample.
Aquell caseriu no era molt gran però molts edificis estaven reformats i també n’hi havia una ermita. No obstant no ens quedàrem molt de temps allí sinó que continuàrem la ruta tornant per on havíem vingut però ara seguint en tot moment el GR-7.

A poc a poc abandonàrem els camps de cultius i ens endinsàrem en una pinada on connectàrem amb la variant del GR-7 que havém abandonat.
Aquell caseriu no era molt gran però molts edificis estaven reformats i també n’hi havia una ermita. No obstant no ens quedàrem molt de temps allí sinó que continuàrem la ruta tornant per on havíem vingut però ara seguint en tot moment el GR-7.
Seguírem el camí ja per senda baixant cap als Chorros de Barchel i per a arribar a aquestos primer havíem de descendir del tot find a baixar al riu Túria i des d’allí pujar als Chorros.
La baixada era molt bonica ja que discorria en tot moment per una pinada que donava molta ombra i les vistes del canó eren molt bones també.
La baixada era molt bonica ja que discorria en tot moment per una pinada que donava molta ombra i les vistes del canó eren molt bones també.
Creuat el pont enllaçàrem amb una pista asfaltada que ens dugué a una altra i ja aquesta als Chorros de Barchel els qual ja havíem visitat en octubre de l’any passat.
Els Chorros de Barchel tenien bastant aigua, relativament ja que durant molt de temps no ha plogut quasi.Allí ens fèrem unes fotos i contemplàrem el paisatge.

0 comentaris:
Publica un comentari