El Castellar de Meca i el Rincón de San Pascual

El dia 28 de maig vam fer una ruta per part de la Sierra del Mugrón amb el grup Rocacoscollà.La ruta la començàrem en una esplanada als peus de la Sierra del Mugrón on hi havia un aparcament que era dels propietaris de la finca al a que pertany i és per a la gent que va al Castellar de Meca.

Iniciàrem la ruta sobre les 8.00 del matí allí a l’aparcament i començàrem a caminar per un caminet on trobàrem un cartell sobre el Castellar de Meca.

Les vistes no eren bones ni per aproximació ja que la boira cobria totes les muntanyes i la zona en general. De seguida ens desviàrem fent camp a través per una pinada repoblada on enllaçàrem amb un altre camí bastant perdut.
Allí començàrem a bordejar la serra seguint aquell camí mig borrat.

Com que havia plogut l’herba estava mullada per tant les botes se’ns banyaren de seguida i, almenys jo, vaig estar tota la ruta amb aigua a les botes.




Estiguèrem una bona estona caminant pels peus de la serra passant per camps de cultius, zones de matolls on es pastoreja i inclús per un gran mas rehabilitat i que té un ramat de cabres, oques, gallines i demés animals.

A l’alçada d’aquell mas ja buscàrem un caminet que ens va endinsar en la serra entrant per un barranc on ja començaven a aparèxier bosquets de carrasques i savines encara que tot eren matolls.
Prompte arribàrem al Rincón de San Pascual on trobàrem l’Arc de San Pascual que és un forat fet en una roca que es troba enmig d’una esplanada.
A l’Arc de San Pascual trobàrem unes marques fetes en la roca.

Se diu que l’Arc de San Pascual fou un santuari ibèric però és només una suposició.











Visitat l’arc començàrem a ascendir a les crestes de la serra per una senda que prompte deixàrem per a seguir camp a través.
Una volta arribàrem a les crestes ja seguírem tota l’estona per elles entre una mica de boira. Les vistes sobre la Vall d’Ayora no eren gens bones ja que una densa boira la cobria tota i la serra frenava el seu avanç i dispersió de manera que quedava estancada als tallats de les crestes de la serra



Després d’estar caminant una esotna per les crestes de la serra paràrem a esmorçar i, una volta vam haver esmorçat, proseguírem la ruta per les crestes de la serra on trobàrem molts arcs naturals excavats en al roca. També paràrem a fer la foto de grup on vam vore a dos porcs seglars corrent per les faixes de la muntanya.
A poc a poc la boira va anar dissipant-se fins al punt en què ja no n’hi havia pràcticament i es podia vore tot el paisatge així que vam vore part de la Vall d’Ayora, part de la Meseta Meridional, el Mugrón, Alpera, etc.





A continuacio seguírem caminant i trobàrem una formació rocosa a punt de caure que s’havia trencat però no havia caigut i allí estava. Després d’això continuàrem caminant camp a través fins que ja començàrem a baixar un poc on ens endinsàrem en un carrascal on hi havia una gran hedra i unes quantes balmes.

Prompte arribàrem a un coll i ja vam iniciar la pujada al Castellar de Meca que estava situat en una mola.
Allí a la mola trobàrem algunes quantes restes del poblat: camins excavats en la roca, restes de l’antiga muralla, aljubs, fonaments de les cases, etc.
Després d’estar visitant el poblat durant una estona iniciàrem la tornada baixant camp a través i també per unes escales bastant empinades.

A continuació visitàrem un aljub i ja, entre camps d’ametlers, creuàrem el camí que a principi havíem agafat i baixàrem als cotxes per la pinada de repoblació.

A l’aparcament finalitzàrem la ruta.
PD: El track el podeu vore clicant la imatge.