dilluns 4 de juliol de 2011

Via Verda de Ojos Negros Etapa 2: Altura - Caudiel - Altura

El dia 3 de juliol vam fer un tram de la Via Verda de Ojos Negros-Sagunt ven bicicleta. El tram anava des d’on ens quedàrem: Altura ; fins a Caudiel passant per Jérica. .

Vam iniciar la ruta al parc d’Altura on ens vam quedar l’altra vegada. Eixírem d’allí i vam creuar la carretera per un túnelet. De seguida la Via Verda es dividia en dos: una variant seguia l’antic traçat del ferrocarril i era perillós anar per allí ja que hi ha molt de trànsit, inclús de camions; l’altra variant, no obstant, travessava tot el poble pels carrers cosa que la feia menys peligrosa.

Nosaltres vam agafar la primera variant, la que seguix l’antic traçat del ferrocarril. Pujàrem per un carrer fins que el vam abandonar i enllaçàrem amb un caminet que ja corresponia a l’antic traçat del ferrocarril. El seguírem i creuàrem el poble per la seua part alta travessant algunes cases noves i per tant amb bones vistes d’Altura.
Vam eixir del poble per un ample camí polsegós.





Al cap d’una estoneta ens vam desviar de la Via Verda i vam empalmar instantàniament amb la segona variant que venia del poble.
A continuació vam baixar fins al llit d’un barranquet que creuàrem i tornàrem a enllaçar amb la primera variant just en el punt on les dues s’ajuntaven.

Seguírem la via creuant l’autopista per un pont i, de seguida, una carretera per un altre.


Després, trobàrem l’antiga estació de Navajas a l’haver creuat la Nacional i , entre camps d’ametlers i oliveres arribàrem a les urbanitzacions properes a Navajas a les quals no entràrem, passàrem a prop del poble però sense entrar-hi.


Pel camí vam creuar llargues i ombrejades trinxeres on vam vore el pont Donde se cayó la burra y no se mató, també un cargader i la Cantera de Navajas en complet desús i abandonada a l’igual que el cargader encara que a la cantera havien fet una àrea de descans.













A continuació creuàrem un túnel que tenia il•luminació automàtica i arribàrem al Mirador del Regajo.


Ací, evidentment, es veia a la perfecció l’embassament del Regajo que estava molt bonic ja que estava ple i hi rebosava l’aigua. També es veia molt bé Navajas.





Passat el mirador vam travessar un altre túnel i, al cap d’una estona, vam passar el Pont de Mataburros, vam creuar de nou l’autopista per un túnel i vam arribar a l’Estció de Jérica.








A continuació vam creuar un viaducte i vam arribar a la Caseta guardabarreres de Jérica creuant camps de cultius i moltes i llargues trinxeres.


Des de la caseta les vistes de Jérica eren molt bones


Allí vam continuar cap a Jérica per una ampla carretera bastant transitada sobretot aquell dia que n’hi havia una fira.
Després vam haver de creuar tot el poble, que és bastant costerut i n’hi havia molta gent i molts cotxes.

Travessat tot el poble enllaçàrem de nou amb l’antic traçat del ferrocarril on trobàrem una àrea de descans un tant abandonada. A continuació vam creuar un altre túnel que era llarguíssim i, malgrat tindre il•luminació calia dur llanternes ja que a voltes no es veia molt bé. A més de les parets del túnel hi emanava aigua i també hi havien goteres pel que el cami estava ple de bassalets i enfanganat.


Creuat el túnel vam haver de creuar-ne un altre però este era molt curtet i ja després travessàrem el Viaducte del Cascajar i seguírem entre camps d’oliveres i ametlers durant una llarga estona.








Així arribàrem a Caudiel on vam reomplir les botelles d’aigua en la font que n’hi havia al llavader. També vam descansar en l’àrea recreativa de las Tres Cruces.


Una volta vam haver descansat tornàrem per on havíem vingut a Altura pel mateix camí.



PD: El track el podeu vore clicant la imatge

2 comentaris:

Josep Lluís ha dit...

Molt bona ruteta. Fa poc vaig fer la mateixa, des de Geldo fins a Barracas i tornar. Això de les trinxeres és molt curiós.

José Manuel ha dit...

Hola Josep Lluís.

Gràcies per l'apreciació. He vist la ruta que vas fer al teu blog i estava molt bé. Les trinxeres sí són curioses però molt comunes.

Salutacions