No obstant això esta via verda no està habilitada sinó que la ruta és tota per un camí de terra que al principi està a trams asfaltat i poden passar cotxes. Tanmateix el camí està molt mal ja que quan no té molta grava té moltes pedres tant fixes com soles pel que al final la ruta es fa una miqueta dura en eixe sentit.
Vam començar la ruta a la Pedrera de Villalonga que està bastant lluny del poble. Vam aparcar prop de la cantera i, on ho vam fer, n’hi havia molts cartells i panells sobre rutes.
Allí vam anar baixar moltes rampes de molta pendent fins que el terreny es va anar moderant. Fins ara havíem anat entre una pinada i a voltes vam passar al costat d’alguna finca però al baixar més fins al riu Serpis va començar a aparèixer bosc de ribera encara que també n’hi havien pins.
Mirant cap enrere es veia perfectament el Circ de la Safor
Al cap d’una estona vam creuar el primer túnel que és el més llarg i tenia inclús respiraders per a que hi entrara aire. Tots els túnels d’esta via no disposen de cap il•luminació pel que van vindre molt bé les llums que diuem.
Passat el primer túnel vam haver de creuar-ne un altre. Este ja era bastant més curt.
Després vam proseguir i vam trobar una estació sense nom igual que totes les demés a excepció de la de l’Orxa. Allí també hi havia una antiga explotació agrícola de tarongers, hui en dia abandonada.
El paisatge d’esta via era espectacular ja que discorrien entre un canó bastant llarg per tant teníem les parets bastant a prop i de fet anàvem tota l’estona pegats a una d’elles.
Pel camí també es veien les infraestructures que n'hi havien dispersades al llarg de l'estret per a que el tren no tinguera cap problema
Al cap d’una estona vam creuar un xicotet pont per a creuar un barranquet, seguidament vam haver de creuar un túnel tan xicotet que pràcticament era un forat en la paret, després vam trobar una casa i a continuació vam passar al costat d’una altra explotació agrícola que també era de tarongers i que pareixia abandonada. Allí també vam trobar una altra estació.
Més endavant vam haver de creuar el riu per un pontet i allí vam trobar la central elèctrica i l’antiga fàbrica de la llum que hui en dia es diu la fàbrica de l’infern.
Creuat el riu vam passar proseguir per la via verda i ja vam entrar en terres alacantines al trobar un cartell que indicava que aquell era la muntanya la Solana i pertanyia a l’Orxa per tant ja estàvem a la província d’Alacant.
Durant una llarga estona vam estar creant algunes trinxeres, avançant per aquell estret i passant per vàries estacions. Al llarg del camí vam creuar pinades, zones pelades i altres zones de bosc de ribera.
Passada una estona vam creuar un túnel i ja veíem, una mica al fons, el final de l’estret i, per tant, l’Orxa ja no podia estar massa lluny. De fet, més avant les parets ja no eren tan agrestes i ja no anàvem tan pegats a elles. A més a més van començar a aparèixer camps d’oliveres treballats i els tallats van començar a desaparèixer. També vam trobar un desviament a la Font de Boteros però no la vam visitar.
Al cap d’una estona ja veiem l’Orxa, la fàbrica de la llum, a on havíem d’anar, i també el castell del poble.

2 comentaris:
Hola Jose Manuel
Bonita ruta con tuneles y muy importante en este tiempo un pequeño río en el que poder refrescarte un poco para sofocar el calor...
Un saludo
Jose
TROTASENDES BENICALAP
Hola Jose
La verdad es que es una ruta muy bonita y encima con rio pero no nos bañamos.
Saludos
Publica un comentari