Vam començar la ruta eixint d’aquella estació creuant la carretera que va a Camarena de la Sierra i vam continuar entre zones de muntanya amb algún bosquet de savines i camps de cultius. Des de que havíem eixint anàvem seguint també el traçat del GR-160: El Camí del Cid.
Al cap d’una estona ja tot eren camps de blat i zones de muntanya pelades. Pel camí també vam creuar unes quantes trinxeres ben profundes sempre en lleugera pujada.
Aixina era tot el camí fins a l’Estació ferroviària de Puerto Escandón i el port de muntanya homònim . Allí vam parar a esmorçar i vam fer unes fotos. En aquesta estació només està la de Renfe, de l’altra no queden restes per lo vist.
Una volta vam haver esmorçat, vam seguir per la via verda ara en descens cap a Teruel. Al principi vam anar paral•lels a l’A-23 però de seguida la vam creuar per un túnel i ja vam desviar-nos completament de l’autovia. Seguidament vam començar a adintrar-nos progressivament en un bosc però abans vam travessar unes zones cultivades.
Passada una estona ja estàvem inmers en un bonic bosc de pins, savines i roures. Pel camí vam trobar un panell indicant que ens trobàvem també al Camí Natural de Ojos Negros. A partir d’ací tot el camí estava senyalitzat també amb cartells del Camí Natural de Ojos Negros.
Vam estar molt de temps travessant aquell bosc però no es feia gens pesat ja que anàvem tota l’estona descendint. També vam creuar molts viaductes i dos túnels que estaven molt ben il•luminats i eren curtets. A més vam deixar enrere dues estacions: una sense nom i la de Valdecebro.
Poc a poc el bosc començava a desaparèixer i començàvem a anar veient de nou camps de cultius i zones pelades, també l’A-23. Al final vam abandonar per complet el bosc i vam deixar Valdecebro a la dreta.
Seguidament vam creuar l’autovia per un pont i vam baixar cap a un barranc però només hi vam anar paral•lels tanmateix amb molt bones vistes del barranc. Prompte vam creuar altra volta l’autovia per baix d’ella i vam discórrer paral•lels a les muntanyes que eren molt àrides i estaven completament pelades i pràcticament sense matolls.
Pel camí vam creuar el Viaducte Salobral on vam tindre unes vistes molt bones del barranc homònim que, a causa de l’erosió, era molt bonic.
Al cap d’una estona trancorrent per aquestos paratges vam creuar la nacional per un túnel i després vam pujar una mica fins a l’Estació de Teruel-Los Baños. Esta estació és molt gran ja que tenia cases on vivien els treballadors de l’estació i que ara hi dorm indigents (no és cap broma: a dintre de les cases n’hi ha molts matalasos).
Vista i visitada l’estació i després de descansar vam tornar a l’Estació de la Puebla de Valverde per on havíem vingut. No obstant, quan estàvem a prop de Valdecebro vam decidir desviar-nos de la via verda i fer una extensió per a anar al poble ja que volíem repostar aigua que ja quasi no ens quedava. Allí a Valdecebro no vam vore a ningú i l’únic bar que n’hi havia estava tancat però gràcies a que n’hi havien dues fonts totes dues d’aigua potable vam poder reomplir les botelles.
Després de visitar Valdecebro vam tornar a la via verda per on havíem vingut i vam parar a dinar prop de l’estació de Valdecebro.
Una volta vam acabar de dinar seguírem fins a l’Estació de la Puebla de Valverde on vam finalitzar la ruta.
PD: El track el podeu vore clicant la imatge. 
0 comentaris:
Publica un comentari