Vam iniciar la ruta en l’espanada anteriorment descrita i vam pujar cap a l’Estació de Teruel-Los Baños i la vam deixar enrere.
Passada l’estació vam entrar en la una amplia plana pràcticament tota cultivada de cereals encara que també havíen plantat a voltes carrasques i a més n’hi havíen algunes granges.Pel camí vam trobar a un home i li vam preguntar si n’hi havia alguna font a prop (per si acàs) ens va dir que sí i que estava molt bé i ens va explicar a on es trobava. Com que per ara no ens calia aigua de ninguna font vam decidir no anar.
El camí va ser tota l’estona igual: anar entre camps de cereals per un camí compartit amb cotxes.
Aixina vam arribar a Caudé on vam trobar l’estació i el vam deixar enrere.
Vam creuar els vies del tren per un pont i vam enllaçar amb el GR-160: El Camí del Cid.Més avant vam arribar a una zona en obres degut a la contrucció d’una nova línia de ferrocarril i de sobte el camí pel que anava la via verda es va tallar front a la nova línia fèrrea.
Aleshores vam baixar per a buscar en a on podia seguir la via i vam vore una marca del GR-160 que estava en la tercera boca contant d’esquerra a dreta de l’únic tunelet que n’hi ha sols que la marca no es veu quan ve de la via sinó pujant un poquet pel nou pont que van a fer i, al girar-nos, la vam vore.
Creuat este túnelet vam pujar a un camí que, gràcies a les marques del GR vam saber que s’havia d’agafar eixe camí i seguir per la dreta.
Al cap d’una estoneta vam vore un túnel gran encara que curtet per a travessar la via que cal creuar-lo. Ací ja es veu de nou la via verda i ja es pot seguir sense cap problema.
Una volta vam passar la zona d’obres vam continuar el camí que era tot en línia recta per camps de cultius amb la fàbrica de fusta de Cella al final.
Al cap d’una estona vam arribar a aquella fàbrica i vam trobr també l’estació de Cella on n’hi havia un indicador del Camí del Cid en el terra trencat.
Vam proseguir per la via verda fins que ens vam desviar de la via verda seguint ara el GR-160 que anava a Cella. Pel camí vam vore també la Balsa del Caudo que és una xicoteta balsa que està un poquet bruta.
Prompte vam arribar a Cella i allí vam decidir donar mitja volta havent buscat ja el lloc on començaríem la pròxima i última etapa de la via verda. Ací al poble vam donar mitja volta i vam tornar als cotxes.En el camí de tornada vam decidir parar a dinar en la font, així que ens hi vam desviar per un caminet pedregós. No vam tardar molt en arribar a aquella font que, segons el GPS, es diu la Fuente de Las Ramblillas.
Allí a la font ens vam adonar que estava al costat de l’A-23 i que estva plena d’excrements d’ovella ja que eixa font és un abrevader. La veritat és que eixa font dóna pena i no recomane a ningú que beba d’allí ja que no molt lluny n’hi ha una granja tampoc vam poder dinar ja que ni teníem lloc per a asseure’ns ni feia molt bona olor.
Visitada la font vam tornar a la via verda i vam baixar fins a on teníem els cotxes, finalitzant aixina esta etapa de la via verda.
PD: El track el podeu vore clicant la imatge
2 comentaris:
Molt bones les indicacions!! de vegades quan fem alguna ruta és fàcil perde'ns a causa del mal estat de les marques i senyals del camí. Així, si algun dia fem aquesta ruta, de segur que no ens perdrem!
Hola M.S
Moltes gràcies per les felicitacions. De totes formes la via verda està molt ben senyalitzada i no té cap problema de pèrduda l'únic més problemàtic és el que he descrit com a fet més rellevant.
Salutacions
Publica un comentari