Vam començar la ruta a Cella i vam enllaçar amb la via verda per un camí seguint les marques del GR-160 entre camps de dacsa, cereals i amb alguns xops.
Al cap d’una estoneta d’anar per aquell camí pedregós, vam enllaçar amb la via verda i, alhora, vam abandonar el GR-160. Ací també es trobava la Balsa del Caudo que és una bassa xicoteta i bruta.
Vam seguir la via verda per un camí més ample entre una fàbrica i uns camps de blat que va desembocar en la carretera que va a Cella on n’hi havia una rotonda.
Vam haver de creuar-la i continuar per un camí compartit amb vehícles entre camps de dacsa i parcel•les on havíen plantat xops.
Passada una llarga estona vam creuar una altra carretera, aquesta molt menys transitada, ampla i important, i vam seguir per un caminet aquest ja exclusiu per a bicicletes i vianants que anava entre camps de cereals. Ací, on vam poder, vam parar a esmorçar i quan vam acabar ja vam reanudar la marxa. 
Durant molts quilòmetres vam estar creuant camps de cultiu, especialment de blat, i, ja arribant a l’Estació de Santa Eulalia, vam abandonar els camps i vam creuar una xicoteta zona de muntanya molt a prop dels camps de cereals i a on vam creuar trinxeres. Aquesta zona de muntanya estava completament pelada i només destacava alguna carrasca que altra. 
Al final ja vam arribar a l’Estació de Santa Eulalia havent passat abans al costat d’una fàbrica de ciment i també havent creuat una carretera. Ací vam trobar una àrea de descans que és l’única que n’hi ha en tota aquesta etapa, és a dir, esta etapa té 36km en total doncs en tot aquest recorregut només n’hi ha un lloc habilitat per a descansar que es troba a meitat de la ruta. 
Aquesta estació era el final de la Via Verda de Ojos Negros, bé, del tram acondicionat del que va ser, en el seu dia, el ferrocarril miner de Ojos Negros.
Visitada l’estació i després de descansar un poquet vam donar mitja volta i vam tornar per on havíem vingut. 
PD: El track el podeu vore clicant la imatge
0 comentaris:
Publica un comentari