dimecres 3 d’agost de 2011

Via Verda de Ojos Negros

Ja hem acabat la Via Verda de Ojos Negros, via que hem fet en nou etapes, que són les següents:

- Etapa 1: Algimia d’Alfara – Altura – Algimia d’Alfara

- Etapa 2: Altura – Caudiel – Altura

- Etapa 3: Caudiel – Estació de Torás-Bejís – Caudiel

- Etapa 4: Fuente de Camarillas (Torás) – Límit autonòmic – Fuente de Camarillas

- Etapa 5: Límit autonòmic – Sarrión – Límit autonòmic

- Etapa 6: Sarrión – Estació de la Puebla de Valverde – Sarrión

- Etapa 7: Estació de la Puebla de Valverde – Estació de Teruel-Los Baños – Estació de la Puebla de Valverde

- Etapa 8: P.K. 586 N-420a – Cella - P.K. 586 N-420a

- Etapa 9: Cella – Estació de Santa Eulalia – Cella

La via verda discorre entre dues comunitats autònomes: Aragó i la Comunitat Valenciana. També entre tres províncies: València, Castelló i Teruel.

La via verda, en el seu tram per la Comunitat Valenciana està molt ben senyalitzada, a més també està senyalitzat el camí per a accedir a la via verda des de qualsevol poble. També, en els cartells, està indicada la distància ja no sols del pròxim destí, sinó també la distància fins als següents destins (solen ser dos més). A més a més els trams compartits amb vehícles són pocs i té moltíssimes àrees de descans que no estan únicament en les estacions antigues.

Per contra en el seu tram per Aragó la cosa canvia un poc: l’accés a la via verda des dels pobles no està senyalitzat i ens els cartells només indica la distància al pròxim destí això sí: en Aragó està senyalitzat el temps que es tarda tant caminant com en bicicleta fins al pròxim destí. A més en Aragó ja no n’hi ha quasi àrees de descans, sobretot passat Teruel on ja escassejen moltíssim fins al punt en què només n’hi ha una per estació i damunt sense ombra en les taules cosa que en estiu és un poc problemàtic. En realitat quan la via verda està pitjor és passat el Puerto de Escandón on ja la via no està senyalitzada com Via Verda sinó com el Camí Natural de Ojos Negros i és quan, progressivament, els trams compartits amb vehívles augmenten fins al punt en què a partir de Teruel quasi tota la via verda està compartida amb automòbils.

Finalitzada esta opinió sobre la Via Verda de Ojos Negros ací està el track complet de la Via Verda que vam fer.
PD: El track el podeu vore clicant la imatge

I el vídeo de la via verda:

2 comentaris:

Jose ha dit...

Hola Jose Manuel
Que maravilla de ruta y además, más o menos cerca de casa, imaginate cogerla de tirón tipo Camino de Santiago, otra aventura más...
Un saludo
Jose
TROTASENDES BENICALAP

José Manuel ha dit...

Hola Jose.

Pues sí, una ruta muy chula, bonita y asequible (tanto por la cercanía como por la facilidad de la ruta). No estaría nada mal hacerla como el Camino de Santiago y desde luego una aventura sí que sería, tal y cómo dices.

Saludos