Este conjunt de vies verdes va des de la localitat d’Ontón, que pertany a Castro-Urdiales, fins a l’estació de tren de Traslaviña. Però esta etapa, en concret, només va des d’Ontón fins a Muskiz.
Vam començar l’etapa baixant per un camí asfaltat a les afores del poble.
Prompte vam pujar – ja que havíem creuat un barranquet - i vam enllaçar amb un altre camí asfaltat que ens va dur fins a un aparcament havent creuat abans l’autopista per baix, ja que l’autovia creuava el barranc gràceis a un viaducte, i també vam enllaçar amb el Camino de Santiago del Nord.
En aquest aparcament s’iniciava la Via Verda del Piquillo i també vam vore que n’hi havien uns antics cargaders.
Aquesta via verda era molt bonica ja que anava pegada a l’escarpada costa i això va fer que les vistes foren impressionants.
Pel camí vam trobar a bastant gent passejant i també vam vore que hi havien molts miradors.
Al cap d’una estona vam trobar una antiga estació i prompte vam arribar a un altre aparcament on finalitzava la via verda i començava el Paseo de Itsaslur. 
Este passeig era igual de bonic que la via verda ja que estaven en la mateixa zona sols en el passeig havíen col•locat cartells explicant l’activitat minera, geològica, etc. De la zona a on ens trobàvem.
Aquest passeig també tenia miradors (com era d’esperar) i també molt bones vistes de la platja de La Arena, que era molt gran, sobretot quan estava la marea estava baixa, que era el nostre cas.
Arribant ja a la platja i a Pobeña, que estava al costat, vam vore de sobte una llarga escalinata que havíem de baixar, tal i com es veu a la fotografia.
Per a baixar no vam tindre massa problemes tanmateix havíem d’anar molt en compte per a que no se’ns escapara la bicicleta – tot i que nosaltres estaven baixats d’ella – i per això havíem de frenar molt.
Al final vam aconseguir baixar les escales i arribar a les afores de Pobeña on vam trobar les marismes homònimes i un parc ja que el poble en sí estava més a l’interior.
Per a arribar a la platja vam creuar un riu per mitjà d’un pont que ens va deixar a la platja. El problema ara era que havíem de creuar la platja per la sorra, cosa que ens va obligar a arrastrar les bicicletes fins a una àrea de descans on ja no n’hi havia sorra. 
Prompte vam arribar a La Arena, Zierbena seguint durant un curt tram la carretera que hi va. Allí hi havien bars, edificis residencials, restaurants, etc però res no ens interessava ja que el nostre objectiu era arribar a Muskiz que estava un poquet lluny.
Vam eixir de La Arena seguint un carril bici que coindicia, en la major part del seu recorregut fins a Abánto y Ciérvana, amb el Camino de Santiago. El carril bici discorria entre prats i camps de cultius.Pel camí vam trobar una àrea de descans, on vam esmorçar.
Després d’haver esmorçat vam continuar la ruta en prosegressiu ascens fins arribar a Abánto y Ciérvana.
Allí ens vam desviar del Camino de Santiago i vam seguir pel carril bici en direcció a Muskiz. 
Pel camí també veíem la refineria de Muskiz.
Una volta vam eixir del poble vam travessar zones de muntanya on vam trobar una antgia mina a cel obert i restes de l’activitat minera de la zona.
Després va donar lloc a plantacions d’eucaliptus i pins de Monterrey.
Seguint el carril bici vam creuar el túnel del Sobaco i ja vam desviar-nos per un costerut entre alguns xalets que baixa a Muskiz. La baixada, i posterior pujada, era molt dura a causa del fort desnivell que tenia i també pel fet que estiguera transitada per cotxes. A més a més era un camí estret i els ctoxes passaven molt apegats a nosaltres.
Al final vam arribar a Muskiz , concretament a l’actual estació de tren.
Allí vam descansar i vam tornar a Ontón per on havíem vingut
PD: El track es pot vore clicant la imatge
0 comentaris:
Publica un comentari