Vam començar a les afores de Trubia i vam agafar de seguida la via verda que va acabar d’eixir del poble i ens va endinsar en una roureda però que prompte va donar pas a extensos prats. La via verda anava sempre per la Vall del Trubia durant tot el seu recorregut.
Passada una llarga estona van començar a aparèixer els prats encara que s’alteraven amb el bosc. Prompte vam arribar a Villanueva havent passat abans per una calera.
Una volta vam haver esmorçat vam continuar per la via esquivant a la gran quantitat de gent que n’hi havia fins que vam arribar al Cercat d’Ossos de Buyera. Aquell cercat era una de les poques reserves que hi ha d’ossos pards cantàbrics que estan en perill d’extinció.
El tram que quedava era un dels més bonics de l’etapa ja que discorria paral•lel al riu per un congost i entre un preciós bosc de serbals, roures, castanys, faigs,etc. Pel camí vam trobar uns túnels que no tenien pràcticament il•luminació. El paisatge, tal i com es pot vore a les fotos, era preciós.

0 comentaris:
Publica un comentari