Via Verda del Maigmó

El dia 30 d’agost vam fer la Via Verda del Maigmó. Aquesta via hauria d’haver anat des d’Alcoi fins a Alacant ja que es va planejar per a baixar les mercaderies però a causa de la guerra no es va poder finalitzar i només està habilitat el tram que va des de l’Estació d’Agost, que està abandonada malgrat que encara passa una via de ferrocarril per allí, fins al Port del Maigmó.

Vam començar la ruta a l’estació i allí vam trobar una àrea de descans i el panell de la ruta. A continuació vam pujar i baixar vàries vegades sempre paral•lels a la via de ferrocarril i al costat d’alguns camps de cultius. Un poquet més avant ens vam separar de la via actual i vam seguir per l’antiga. Esta via verda estava molt ben habilitada ja que havien plantat molts arbres als dos costats de la via per lo que quan cresquen faran molta ombra. A més a més té indicats els punts quilomètrics i té molts cartells. També vam trobar molts cartells indicant de que si hi havien encreuaments perillosos, si els túnels no estaven il•luminats… i també n’hi havien cartells explicatius durant tota la via de totes les activitats que es realitzaven en la zona i del medi ambient. El paisatge era un poquet monòton i molt àrid però en part és perquè el clima és aixina. Passada una estona vam arribar a una àrea de descans al costat d’Agost que estava molt ben arreglada. Allí vam esmorçar. Una volta vam haver esmorçat vam continuar per la via verda entre camps de cultiu – la major part dels camps eren vinyes encara que també n’hi havien camps d’oliveres – i travessant unes quantes trinxeres i ponts.
Vam estar aixina una llarga estona fins que els camps de cultius van desaparèixer i van donar lloc a zones de muntanya molt pelades. També feia molta calor per lo que havíem de beure molt aigua. Al cap d’una estona van aparèixer els túnels que refrescaven molt i no estaven il•luminats. També vam creuar alguns viaductes, com el del Barranc del Vidre. Ja arribant al Port del Maigmó van començar a aparèixer boscos de pins que donaven un poquet d’ombra i ja no estàvem del tot exposats al sol. Pel camí vam trobar una àrea de descans bastant ombrejada. Al final vam arribar al Port del Maigmó, al costat de l’autovia. Allí havíen fet una àrea recreativa no molt gran però amb ombra i aparcament. En aquell port finalitzava la via verda. La tornada la vam fer pel mateix camí. PD: El track es pot vore clicant la imatge