El track està ací baix
PD: Per a vore el track n'hi ha que clicar la imatge.
divendres 27 d’abril de 2012
El Parc Fluvial del Túria
Est és sols el vídeo de la ruta que n'hi ha per tot el Parc Fluvial del Túria en bicliceta que va des de València a Vilamarxant. En realitat no n'hi ha gens ni miqueta que contar ja que està molt ben senyalitzat i, com bé diuen, una imatge val més que mil paraules.
El track està ací baix
El track està ací baix
dimarts 13 de setembre de 2011
El Palmar - Ullalet dels Sants - Muntanyeta dels Sants - Ullal de Baldoví - El Palmar
El dia 10 de setembre vam fer una ruta per l’Albufera de València per la vesprada. La ruta anava des de El Palmar fins a la Muntanyeta dels Sants, l’Ullalet dels Sants i de Baldoví i tornava per un altre camí.
La ruta és pràcticament tota igual però no es fa massa pesada ja que el paisatge és bonic i la ruta curteta per això deixe el vídeo ja que les fotos relaten molt millor la ruta que el text. L’única cosa a dir és que l’Ullal de Baldoví pot estar tancat a l’arribar però la porta xicoteta que està a l’esquerra de la porta gran sí que està oberta aixina que sí que es pot entrar.
El vídeo de la ruta:
PD: El track el podeu vore clicant la imatge
La ruta és pràcticament tota igual però no es fa massa pesada ja que el paisatge és bonic i la ruta curteta per això deixe el vídeo ja que les fotos relaten molt millor la ruta que el text. L’única cosa a dir és que l’Ullal de Baldoví pot estar tancat a l’arribar però la porta xicoteta que està a l’esquerra de la porta gran sí que està oberta aixina que sí que es pot entrar.
El vídeo de la ruta:
PD: El track el podeu vore clicant la imatge
dimecres 7 de setembre de 2011
Casas Bajas - Libros - Casas Bajas
El dia 4 de setembre vam fer una ruta pel Racó d’Ademús i un poquet de la província de Teruel. La ruta estava basada en una ruta de la Guia Cicloturista del periòdic Levante.
Vam iniciar la ruta en Casas Bajas i vam creuar el riu Túria. Seguidament vam enllaçar amb la Ruta 2 de BTT del Racó d’Ademús. La ruta discorria tota per un bosc de ribera molt bonic i al costat de camps cultivats sobretot de pomeres, pereres i camps de dacsa encara que també vam creuar una pinada.
Al cap d’una estona vam passar per l’àrea recreativa Los Arenales i prompte vam deixar Ademús enrere després d’haver tingut una vista molt bona de tot el poble.
La ruta era bastant pareguda en tot el que duiem per ara i també bastant plana – encara que n’hi havia alguna rampa que altra – però de totes formes era molt bonica.
Passada una llarga estona vam trobar el Molí del Señor, l’Ermita de San José i el molí homònim.
Prompte vam arribar al pabelló municipal de Torrebaja, que està al costat del poble.
Vam deixar enrere el poble i vam continuar seguint la Ruta 2 de BTT del Racó d’Ademús, un PR a trams i el Camino de la Vera Cruz, que va des de Caravaca de la Cruz (Múrcia) fins a Puente la Reina (Navarra).
Seguint elcamí vam creuar per baix la nacional i vam pujar per una pinada en direcció a Torrealta.
El camí anava tota l’estona entre la muntanya i la vega del riu Túria. Pel camí vam trobar un abocador vallat (ja que era legal) i vam arribar a l’entrada del poble.
En realitat no vam entrar al poble sinó que vam baixar per la carretera i, a punt de creuar el riu, vam desviar-nos per un caminet que ix a la dreta. Aquell caminet anava paral•lel al riu entre un bosc de ribera molt bonic i camps de cultius al principi ja que després tot era entre un bosc de ribera.
Al cap d’una estona vam enllaçar de nou amb la Ruta 2 i el Camino de la Vera Cruz. Allí vam haver de creuar un rierol que marcava el límit entre Aragó i la Comunitat Valenciana i vam passar el Mas de Angelica.
El camí ara discorria entre una pinada i un bosc de ribera al principi i després entre camps de cultius abandonats i zones de muntanya pelades. També vam creuar la carretera que va a Riodeva.
Passada la carretera vam creuar uns pocs camps d’ametlers abandonats i ja després tot era anarper muntanyes pelades pujant i baixant i creuant barranquets on hi havien corrales abandonats. Pel camí teníem vistes molt bones de la vega del Túria.
Al final vam arribar a Libros on vam parar a descansar un poquet en un bar.
La tornada no va ser exactament pel mateix camí ja que, a l’alcaçda de Torrealta, en compte de baixar al riu vam seguir pel camí i vam creuar el poble i ja vam continuar pel camí d’anada.
També en Torrebaja vam agafar un camí que eixia a l’esquerra del poliesportiu i que, entre campsde cultiu enllaçava amb la ruta d’anada però seguidament ens tornàvem a desviar per un altre camí que enllaça amb el camí d’anada a l’àrea recreativa de Los Arenales però que va paral•lel al riu però per la part alta. Allí n’hi havien moltes pujades i baixades i no hi havien arbres i si els hi havien estaven morts.
Al final vam arribar a Casas Bajas finalitzant la ruta. 
PD: El track el podeu vore clicant la imatge
Vam iniciar la ruta en Casas Bajas i vam creuar el riu Túria. Seguidament vam enllaçar amb la Ruta 2 de BTT del Racó d’Ademús. La ruta discorria tota per un bosc de ribera molt bonic i al costat de camps cultivats sobretot de pomeres, pereres i camps de dacsa encara que també vam creuar una pinada.
Al cap d’una estona vam passar per l’àrea recreativa Los Arenales i prompte vam deixar Ademús enrere després d’haver tingut una vista molt bona de tot el poble.
La ruta era bastant pareguda en tot el que duiem per ara i també bastant plana – encara que n’hi havia alguna rampa que altra – però de totes formes era molt bonica.Passada una llarga estona vam trobar el Molí del Señor, l’Ermita de San José i el molí homònim.
Prompte vam arribar al pabelló municipal de Torrebaja, que està al costat del poble.Vam deixar enrere el poble i vam continuar seguint la Ruta 2 de BTT del Racó d’Ademús, un PR a trams i el Camino de la Vera Cruz, que va des de Caravaca de la Cruz (Múrcia) fins a Puente la Reina (Navarra).
Seguint elcamí vam creuar per baix la nacional i vam pujar per una pinada en direcció a Torrealta.El camí anava tota l’estona entre la muntanya i la vega del riu Túria. Pel camí vam trobar un abocador vallat (ja que era legal) i vam arribar a l’entrada del poble.
En realitat no vam entrar al poble sinó que vam baixar per la carretera i, a punt de creuar el riu, vam desviar-nos per un caminet que ix a la dreta. Aquell caminet anava paral•lel al riu entre un bosc de ribera molt bonic i camps de cultius al principi ja que després tot era entre un bosc de ribera.
Al cap d’una estona vam enllaçar de nou amb la Ruta 2 i el Camino de la Vera Cruz. Allí vam haver de creuar un rierol que marcava el límit entre Aragó i la Comunitat Valenciana i vam passar el Mas de Angelica.
El camí ara discorria entre una pinada i un bosc de ribera al principi i després entre camps de cultius abandonats i zones de muntanya pelades. També vam creuar la carretera que va a Riodeva.
Passada la carretera vam creuar uns pocs camps d’ametlers abandonats i ja després tot era anarper muntanyes pelades pujant i baixant i creuant barranquets on hi havien corrales abandonats. Pel camí teníem vistes molt bones de la vega del Túria.
Al final vam arribar a Libros on vam parar a descansar un poquet en un bar.
La tornada no va ser exactament pel mateix camí ja que, a l’alcaçda de Torrealta, en compte de baixar al riu vam seguir pel camí i vam creuar el poble i ja vam continuar pel camí d’anada.També en Torrebaja vam agafar un camí que eixia a l’esquerra del poliesportiu i que, entre campsde cultiu enllaçava amb la ruta d’anada però seguidament ens tornàvem a desviar per un altre camí que enllaça amb el camí d’anada a l’àrea recreativa de Los Arenales però que va paral•lel al riu però per la part alta. Allí n’hi havien moltes pujades i baixades i no hi havien arbres i si els hi havien estaven morts.
Al final vam arribar a Casas Bajas finalitzant la ruta. PD: El track el podeu vore clicant la imatgeEl vídeo de la ruta:
dilluns 5 de setembre de 2011
Via Verda del Maigmó
El dia 30 d’agost vam fer la Via Verda del Maigmó. Aquesta via hauria d’haver anat des d’Alcoi fins a Alacant ja que es va planejar per a baixar les mercaderies però a causa de la guerra no es va poder finalitzar i només està habilitat el tram que va des de l’Estació d’Agost, que està abandonada malgrat que encara passa una via de ferrocarril per allí, fins al Port del Maigmó.
Vam començar la ruta a l’estació i allí vam trobar una àrea de descans i el panell de la ruta.
A continuació vam pujar i baixar vàries vegades sempre paral•lels a la via de ferrocarril i al costat d’alguns camps de cultius. Un poquet més avant ens vam separar de la via actual i vam seguir per l’antiga.
Esta via verda estava molt ben habilitada ja que havien plantat molts arbres als dos costats de la via per lo que quan cresquen faran molta ombra. A més a més té indicats els punts quilomètrics i té molts cartells. També vam trobar molts cartells indicant de que si hi havien encreuaments perillosos, si els túnels no estaven il•luminats… i també n’hi havien cartells explicatius durant tota la via de totes les activitats que es realitzaven en la zona i del medi ambient.
El paisatge era un poquet monòton i molt àrid però en part és perquè el clima és aixina.
Passada una estona vam arribar a una àrea de descans al costat d’Agost que estava molt ben arreglada. Allí vam esmorçar. 
Una volta vam haver esmorçat vam continuar per la via verda entre camps de cultiu – la major part dels camps eren vinyes encara que també n’hi havien camps d’oliveres – i travessant unes quantes trinxeres i ponts.
Vam estar aixina una llarga estona fins que els camps de cultius van desaparèixer i van donar lloc a zones de muntanya molt pelades. També feia molta calor per lo que havíem de beure molt aigua.
Al cap d’una estona van aparèixer els túnels que refrescaven molt i no estaven il•luminats. També vam creuar alguns viaductes, com el del Barranc del Vidre.
Ja arribant al Port del Maigmó van començar a aparèixer boscos de pins que donaven un poquet d’ombra i ja no estàvem del tot exposats al sol. Pel camí vam trobar una àrea de descans bastant ombrejada.
Al final vam arribar al Port del Maigmó, al costat de l’autovia. Allí havíen fet una àrea recreativa no molt gran però amb ombra i aparcament. En aquell port finalitzava la via verda. 
La tornada la vam fer pel mateix camí. 
PD: El track es pot vore clicant la imatge
Vam començar la ruta a l’estació i allí vam trobar una àrea de descans i el panell de la ruta.
A continuació vam pujar i baixar vàries vegades sempre paral•lels a la via de ferrocarril i al costat d’alguns camps de cultius. Un poquet més avant ens vam separar de la via actual i vam seguir per l’antiga.
Esta via verda estava molt ben habilitada ja que havien plantat molts arbres als dos costats de la via per lo que quan cresquen faran molta ombra. A més a més té indicats els punts quilomètrics i té molts cartells. També vam trobar molts cartells indicant de que si hi havien encreuaments perillosos, si els túnels no estaven il•luminats… i també n’hi havien cartells explicatius durant tota la via de totes les activitats que es realitzaven en la zona i del medi ambient.
El paisatge era un poquet monòton i molt àrid però en part és perquè el clima és aixina.
Passada una estona vam arribar a una àrea de descans al costat d’Agost que estava molt ben arreglada. Allí vam esmorçar. 
Una volta vam haver esmorçat vam continuar per la via verda entre camps de cultiu – la major part dels camps eren vinyes encara que també n’hi havien camps d’oliveres – i travessant unes quantes trinxeres i ponts.
Vam estar aixina una llarga estona fins que els camps de cultius van desaparèixer i van donar lloc a zones de muntanya molt pelades. També feia molta calor per lo que havíem de beure molt aigua.
Al cap d’una estona van aparèixer els túnels que refrescaven molt i no estaven il•luminats. També vam creuar alguns viaductes, com el del Barranc del Vidre.
Ja arribant al Port del Maigmó van començar a aparèixer boscos de pins que donaven un poquet d’ombra i ja no estàvem del tot exposats al sol. Pel camí vam trobar una àrea de descans bastant ombrejada.
Al final vam arribar al Port del Maigmó, al costat de l’autovia. Allí havíen fet una àrea recreativa no molt gran però amb ombra i aparcament. En aquell port finalitzava la via verda. 
La tornada la vam fer pel mateix camí. PD: El track es pot vore clicant la imatge
divendres 2 de setembre de 2011
Via Verda de La Senda del Oso
El dia 21 d’agsot vam finalitzar la Via Verda de La Senda del Oso. La via verda la vam fer en tres etapes que són:
-Etapa 1: San Salvador – Caranga de Abajo – San Salvador
-Etapa 2: Caranga de Abajo – Santa Marina – Caranga de Abajo
-Etapa 3: Trubia – Caranga de Abajo – Trubia
La via verda és preciosa i està molt ben senyalitzada. En realitat no n’hi ha pràcticament res que contar sobre aquesta via ja que està molt bé. A més a més la via verda per etapes està completament detallada en les cròniques.
PD:El track el podeu vore clicant la imatge
El vídeo de la via verda:
-Etapa 1: San Salvador – Caranga de Abajo – San Salvador
-Etapa 2: Caranga de Abajo – Santa Marina – Caranga de Abajo
-Etapa 3: Trubia – Caranga de Abajo – Trubia
La via verda és preciosa i està molt ben senyalitzada. En realitat no n’hi ha pràcticament res que contar sobre aquesta via ja que està molt bé. A més a més la via verda per etapes està completament detallada en les cròniques.
PD:El track el podeu vore clicant la imatge
El vídeo de la via verda:
Via Verda de La Senda del Oso Etapa 3: Trubia - Caranga de Abajo - Trubia
El dia 21 d’agost vam fer l’última etapa de la Via Verda de la Senda del Oso. La etapa anava des de Trubia, que es troba en el concejo d’Oviedo, fins a Caranga de Abajo, poble que es troba en el concejo de Proaza.
Vam començar a les afores de Trubia i vam agafar de seguida la via verda que va acabar d’eixir del poble i ens va endinsar en una roureda però que prompte va donar pas a extensos prats. La via verda anava sempre per la Vall del Trubia durant tot el seu recorregut.
Al cap d’una estona vam travessar una aldea i ens vam adintrar de nou en un altre bosc. Pel camí vam creuar la carretera i el riu per un pont i allí vam enllaçar amb el GR-109 i un Camí Natural.
Més endavant el camí era molt paregut i alohra molt bonic, és a dir, discorrien sempre per una preciosa roureda. Mentre travessàvem aquell bosc vam passar al costat d’un campament i tanbé vam creuar una carretera estreta i poc transitada i uns quants túnels.
Passada una llarga estona van començar a aparèixer els prats encara que s’alteraven amb el bosc. Prompte vam arribar a Villanueva havent passat abans per una calera.
Villanueva era un poble molt bonic ja que, com molts pobles de la zona, encara conservava les cases típiques d’allí i a més a més tenia un bonic pont medieval.
Passat el poble per prats i alguns camps de cultius vam tornar a creuar la carretera i el riu Trubia i vam entrar en un alre bosc.
De seguida vam vore que al costat de la via verda n’hi havia una gran àrea recreativa que li deien l’Àrea recreativa de Buyera. Allí vam parar a esmorçar i la veritat és que aquella àrea i sobretot un diumenge estava molt concorreguda.
Una volta vam haver esmorçat vam continuar per la via esquivant a la gran quantitat de gent que n’hi havia fins que vam arribar al Cercat d’Ossos de Buyera. Aquell cercat era una de les poques reserves que hi ha d’ossos pards cantàbrics que estan en perill d’extinció.
Passat aquell cercat vam passar pel costat de Proaza i de la seua central elèctrica i vam seguir ja cap a Caranga de Abajo.
El tram que quedava era un dels més bonics de l’etapa ja que discorria paral•lel al riu per un congost i entre un preciós bosc de serbals, roures, castanys, faigs,etc. Pel camí vam trobar uns túnels que no tenien pràcticament il•luminació. El paisatge, tal i com es pot vore a les fotos, era preciós.
Al cap d’una bona estona vam arribar a Caranga de Abajo. Allí vam finalitzar l’etapa.
La tornada va ser pel mateix camí.
PD: El track el podeo vore clicant la imatge
Vam començar a les afores de Trubia i vam agafar de seguida la via verda que va acabar d’eixir del poble i ens va endinsar en una roureda però que prompte va donar pas a extensos prats. La via verda anava sempre per la Vall del Trubia durant tot el seu recorregut.
Al cap d’una estona vam travessar una aldea i ens vam adintrar de nou en un altre bosc. Pel camí vam creuar la carretera i el riu per un pont i allí vam enllaçar amb el GR-109 i un Camí Natural.
Més endavant el camí era molt paregut i alohra molt bonic, és a dir, discorrien sempre per una preciosa roureda. Mentre travessàvem aquell bosc vam passar al costat d’un campament i tanbé vam creuar una carretera estreta i poc transitada i uns quants túnels.
Passada una llarga estona van començar a aparèixer els prats encara que s’alteraven amb el bosc. Prompte vam arribar a Villanueva havent passat abans per una calera.
Villanueva era un poble molt bonic ja que, com molts pobles de la zona, encara conservava les cases típiques d’allí i a més a més tenia un bonic pont medieval.
Passat el poble per prats i alguns camps de cultius vam tornar a creuar la carretera i el riu Trubia i vam entrar en un alre bosc.
De seguida vam vore que al costat de la via verda n’hi havia una gran àrea recreativa que li deien l’Àrea recreativa de Buyera. Allí vam parar a esmorçar i la veritat és que aquella àrea i sobretot un diumenge estava molt concorreguda.
Una volta vam haver esmorçat vam continuar per la via esquivant a la gran quantitat de gent que n’hi havia fins que vam arribar al Cercat d’Ossos de Buyera. Aquell cercat era una de les poques reserves que hi ha d’ossos pards cantàbrics que estan en perill d’extinció.
Passat aquell cercat vam passar pel costat de Proaza i de la seua central elèctrica i vam seguir ja cap a Caranga de Abajo.
El tram que quedava era un dels més bonics de l’etapa ja que discorria paral•lel al riu per un congost i entre un preciós bosc de serbals, roures, castanys, faigs,etc. Pel camí vam trobar uns túnels que no tenien pràcticament il•luminació. El paisatge, tal i com es pot vore a les fotos, era preciós.
Al cap d’una bona estona vam arribar a Caranga de Abajo. Allí vam finalitzar l’etapa.
La tornada va ser pel mateix camí.
PD: El track el podeo vore clicant la imatge
Subscriure's a:
Missatges (Atom)