PD: El track el podeu vore clicant la imatge
Al cap d’una estona vam passar per l’àrea recreativa Los Arenales i prompte vam deixar Ademús enrere després d’haver tingut una vista molt bona de tot el poble.
La ruta era bastant pareguda en tot el que duiem per ara i també bastant plana – encara que n’hi havia alguna rampa que altra – però de totes formes era molt bonica.
Prompte vam arribar al pabelló municipal de Torrebaja, que està al costat del poble.
Seguint elcamí vam creuar per baix la nacional i vam pujar per una pinada en direcció a Torrealta.
En realitat no vam entrar al poble sinó que vam baixar per la carretera i, a punt de creuar el riu, vam desviar-nos per un caminet que ix a la dreta. Aquell caminet anava paral•lel al riu entre un bosc de ribera molt bonic i camps de cultius al principi ja que després tot era entre un bosc de ribera.
Al cap d’una estona vam enllaçar de nou amb la Ruta 2 i el Camino de la Vera Cruz. Allí vam haver de creuar un rierol que marcava el límit entre Aragó i la Comunitat Valenciana i vam passar el Mas de Angelica.
El camí ara discorria entre una pinada i un bosc de ribera al principi i després entre camps de cultius abandonats i zones de muntanya pelades. També vam creuar la carretera que va a Riodeva.
Passada la carretera vam creuar uns pocs camps d’ametlers abandonats i ja després tot era anarper muntanyes pelades pujant i baixant i creuant barranquets on hi havien corrales abandonats. Pel camí teníem vistes molt bones de la vega del Túria.
Al final vam arribar a Libros on vam parar a descansar un poquet en un bar.
La tornada no va ser exactament pel mateix camí ja que, a l’alcaçda de Torrealta, en compte de baixar al riu vam seguir pel camí i vam creuar el poble i ja vam continuar pel camí d’anada.
Al final vam arribar a Casas Bajas finalitzant la ruta. 
PD: El track el podeu vore clicant la imatge
A continuació vam pujar i baixar vàries vegades sempre paral•lels a la via de ferrocarril i al costat d’alguns camps de cultius. Un poquet més avant ens vam separar de la via actual i vam seguir per l’antiga.
Esta via verda estava molt ben habilitada ja que havien plantat molts arbres als dos costats de la via per lo que quan cresquen faran molta ombra. A més a més té indicats els punts quilomètrics i té molts cartells. També vam trobar molts cartells indicant de que si hi havien encreuaments perillosos, si els túnels no estaven il•luminats… i també n’hi havien cartells explicatius durant tota la via de totes les activitats que es realitzaven en la zona i del medi ambient.
El paisatge era un poquet monòton i molt àrid però en part és perquè el clima és aixina.
Passada una estona vam arribar a una àrea de descans al costat d’Agost que estava molt ben arreglada. Allí vam esmorçar. 
Una volta vam haver esmorçat vam continuar per la via verda entre camps de cultiu – la major part dels camps eren vinyes encara que també n’hi havien camps d’oliveres – i travessant unes quantes trinxeres i ponts.
Vam estar aixina una llarga estona fins que els camps de cultius van desaparèixer i van donar lloc a zones de muntanya molt pelades. També feia molta calor per lo que havíem de beure molt aigua.
Al cap d’una estona van aparèixer els túnels que refrescaven molt i no estaven il•luminats. També vam creuar alguns viaductes, com el del Barranc del Vidre.
Ja arribant al Port del Maigmó van començar a aparèixer boscos de pins que donaven un poquet d’ombra i ja no estàvem del tot exposats al sol. Pel camí vam trobar una àrea de descans bastant ombrejada.
Al final vam arribar al Port del Maigmó, al costat de l’autovia. Allí havíen fet una àrea recreativa no molt gran però amb ombra i aparcament. En aquell port finalitzava la via verda. 
La tornada la vam fer pel mateix camí. 
PD: El track es pot vore clicant la imatge
PD:El track el podeu vore clicant la imatge
Al cap d’una estona vam travessar una aldea i ens vam adintrar de nou en un altre bosc. Pel camí vam creuar la carretera i el riu per un pont i allí vam enllaçar amb el GR-109 i un Camí Natural.
Més endavant el camí era molt paregut i alohra molt bonic, és a dir, discorrien sempre per una preciosa roureda. Mentre travessàvem aquell bosc vam passar al costat d’un campament i tanbé vam creuar una carretera estreta i poc transitada i uns quants túnels.
Villanueva era un poble molt bonic ja que, com molts pobles de la zona, encara conservava les cases típiques d’allí i a més a més tenia un bonic pont medieval.
Passat el poble per prats i alguns camps de cultius vam tornar a creuar la carretera i el riu Trubia i vam entrar en un alre bosc.
De seguida vam vore que al costat de la via verda n’hi havia una gran àrea recreativa que li deien l’Àrea recreativa de Buyera. Allí vam parar a esmorçar i la veritat és que aquella àrea i sobretot un diumenge estava molt concorreguda.
Passat aquell cercat vam passar pel costat de Proaza i de la seua central elèctrica i vam seguir ja cap a Caranga de Abajo.
Al cap d’una bona estona vam arribar a Caranga de Abajo. Allí vam finalitzar l’etapa.
PD: El track el podeo vore clicant la imatge
